Curiositats

Llegendes dels Templers

Segur que hauràs sentit parlar del misteri que envolta els templers i dels rumors que parlen que tenien un enorme tresor que encara fins als nostres dies roman ocult. Doncs bé, una de les versions d'aquesta llegenda que aquest tresor podria estar ocult en algun lloc de la Serra d'Irta i, més en concret, al castell de Peníscola. Evidentment, els límits entre història i llegenda es difuminen en aquest punt i ningú sap la veritat sobre aquesta història però, t'animes a descobrir-ho?!

Si realment existia un tresor, què contenia i què va ser d'ell són qüestions difícils de resoldre perquè es troben entre la llegenda i la història. Diverses de les hipòtesis parlen de 1.500 cofres i arques plens de metalls i pedres precioses, de documents d'inestimable valor, fins i tot de la possibilitat que contingués l'Arca de l'Aliança, el Sant Grial o les Taules de la Llei.

Pel que sembla el pla dels monarques cristians després de la fi de l'Ordre era repartir totes les seves riqueses entre ells i el seu principal rival, l'Ordre de l'Hospital de Sant Joan. Però la veritat és que no va trobar ni una sola moneda. Per hi ha dues opcions: que no hi hagi aquesta tresor i els templers visquessin realment en la pobresa, o que haguessin estat capaços de fer-lo desaparèixer abans que el prenguessin.

l'Exili del Papa Luna

Entre els misteri que envolten al Papa Luna i el seu pas per Peníscola on va morir als 96 anys, explica la llegenda que aquí s'amagava l'anomenat Còdex Imperial. Es tracta d'un enigmàtic pergamí escrit per l'emperador Constantí, tan sagrat com prohibit i que només podien fullejar els pontífexs i les persones més properes cancellers.

Segons sembla el seu contingut gelava la sang de tots el llegien, fent vacil·lar la seva fe, motiu pel qual els papes l'havien custodiat en el més complet secret des dels inicis del cristianisme.

Després de la mort del Papa Luna, els seus successors a la Santa Seu de Roma van tractar de fer-se amb el còdex, però cap ho va aconseguir. Van ser inútils les recerques del Còdex Imperial per tots els racons de la talaia de Peníscola, per l'església i el sepulcre, pels recòndits estances del castell, les galeries subterrànies, l'ermita de la Mare de Déu i la turris papae on Benet escrivia els seus tractats. Tampoc el van trobar en el seu ben nodrida biblioteca on s'amuntegaven obres d'Ovidi, Averrois, Sant Tomàs, Petrarca, Sèneca, Maimònides o Aristòtil. La seva desaparició va passar a formar part dels misteris i secrets que van envoltar la vida d'aquest Papa aragonès que va encunyar la frase que millor expressa la seva tossuderia: "jo segueixo en els meus tretze".

Escenari de pel·lícula

Sabies que Peniscoa ha estat escenari per al rodatge de diverses pel·lícules? En 1961 van ser milers els veïns del EscapaT que es van beneficiar durant diversos mesos d'una forta injecció de diners treballant com a extres durant el rodatge a Peníscola d'una de les superproduccions més importants de Hollywood en aquells anys, «El Cid». Pagaven 20 duros al dia i un entrepà de truita i eren centenars els extres que diàriament volien un paper del tipus que fos.

Per la seva banda, l'il·lustre cineasta espanyol Luis García Berlanga va escollir la ciutat fins a dues vegades per al rodatge de les seves pel·lícules "Calabuch" i "París-Tombuctu". Des de sempre la ciutat li ha retut un sentidísimo homenatge fins a plats d'algun restaurant que porten el nom de "Calabuch".

La casa de les ptexines

La Casa de les Petxines és important a Peníscola per ser un dels seus atractius turístics. Malgrat això, i encara que molta gent ho desconeix, aquesta casa, i més concretament la seva propietària podria ser considerada com una de les persones més il·lustres de Peníscola. I és que tot i que segurament no compta amb el reconeixement merescut, la dona en qüestió, anomenada Justa Mir, es va convertir, sense voler-ho, en la primera promotora del turisme a la localitat.

Aquesta història va començar a principis de la dècada dels 50, quan un matrimoni amb tres fills veïns de Peníscola van començar a haver de buscar alternatives de treball pel mal moment econòmic pel qual passaven. A la dona, Justa, va tenir llavors aprofitar l'arribada dels primers turistes per oferir-se com una improvisada guia turística, la primera de la localitat. A canvi de la voluntat, Justa emprendre aquest projecte, sent la pionera a preveure el potencial turístic de Peníscola.

Amb els estalvis que va aconseguir la dona-el seu marit estava malalt i amb prou feines podia treballar-la família va començar a construir en una petita parcel·la adquirida l'actual Casa de les Petxines. I va ser l'amor per la natura i pel mar el que va propiciar que Justa fes un tracte amb els pescadors de Peníscola: ella els aconseguiria tabac a canvi de petxines, totalment autòctones, que conformarien la façana principal de l'edifici.

Dit i fet: el 1961 la Casa de les Petxines, amb una estructura arabesca i un escut del Papa Lluna en honor als orígens de la localitat-va ser finalitzada. Així mateix, Justa va muntar la primera botiga de souvenirs davant de la casa, ajudant també a aquesta imatge de promotora de turisme que des de sempre i fins a la seva mort la va acompanyar.