ATRACTIUS
El riu Sénia
El riu Sénia és el referent sobre el qual s'ha construït la història tant personal com socioeconòmica de la població. Aquest riu suposa el nexe d'unió entre les comunitats autònomes de Catalunya i València, a més de ser el límit administratiu d'ambdues comunitats. Aquest riu s'ha convertit en la porta d'entrada a la Tinença de Benifassà i l'accés natural al massís dels Ports. El riu Sénia neix molt a prop del municipi de Fredes, concretament al barranc del Salt, i desemboca al mar Mediterrani en una zona coneguda com Sòl de Riu, entre les poblacions d'Alcanar i Vinaròs. El naixement d'aquest riu està constituït per barrancs que només porten aigua en èpoques d'abundant pluja, a excepció d'alguns barrancs com el del Salt o el de la Fou, que solen tenir aigua gairebé tots els dies de l'any. El barranc de la Fou i el de La Pobla són els més importants, ja que aboquen les seves aigües en l'embassament i, a partir d'aquí, el cabal es manté constant durant uns 10 quilòmetres de recorregut. Els voltants del riu Sénia estan envoltats d'un frondós bosc amb bonics paisatges que no et deixaran indiferent si decideixes fer un passeig per la zona. Un altre dels molts atractius que presenta el riu són els anomenats tolls: unes basses naturals formades pel desgast de l'aigua al seu pas per sobre de les roques calcàries. El Toll dels Arenals és un clar exemple, un bonic paratge d'aigües cristal·lines i netes. Al llarg del seu recorregut també podràs trobar nombrosos embassaments artificials creats per l'home, coneguts en el lloc com peixeres o tancs. Aquests embassaments artificials tenien la finalitat de ser utilitzats amb fins agrícoles o industrials. Avui dia aquestes peixeres s'han convertit en un lloc perfecte per prendre un bon bany i refrescar-se durant l'època estival. No dubtis en visitar aquest meravellós enclavament natural, ja que el riu Sénia suposa un dels elements més característics del terme municipal.
Parc Natural de la Tinença de Benifassà
El Parc Natural de la Tinença es troba situat entre les comarques castellonenques d'Els Ports i el Baix EscapaT. En aquest parc natural la diversitat d'ambients és molt gran i podem trobar una gran varietat d'hàbitats naturals. Podràs trobar hàbitats d'aigua dolça, bruguerars i matolls temperats, matolls escleròfils, formacions herbàcies, torberes, hàbitats rocosos i, finalment, boscos. Dins del parc trobem els rius Sénia i Cérvol, a més de l'Embassament d'Ulldecona. Al Parc Natural de la Tinença de Benifassà, així com en el seu entorn més pròxim, es troben carrascars dels més importants en estructura i extensió de tot el territori valencià. És també destacable la presència de considerables extensions de boix de la fusta es feien tradicionalment els coberts de fusta. Dins d'aquest parc natural tindràs la possibilitat de visitar dos arbres monumentals molt estimats pels veïns de la zona. El Faig Pare és una calgui compta amb una majestuosa arrel descoberta plena de formes capricioses que fa que sigui un dels arbres més bells del Parc Natural. D'altra banda, també es troba el Pi Gros, un pi negral considerat el de major diàmetre de tota la Península Ibèrica.
La fauna del parc és molt abundant i rica en espècies. El grup més divers i representatiu són les aus, amb nombrosos grups de rapinyaires nidificants a la zona. Sobretot abunden les àguiles reials i marcenca, el falcó pelegrí i, sobretot, el voltor comú. Tot i que les aus són el grup animal més representatiu del parc, l'espècie animal més representativa és la cabra salvatge. Cal destacar també la presència d'algunes espècies de carnívors com la geneta, el gat salvatge, el senglar o el cabirol. A més d'una àmplia varietat d'amfibis i rèptils com el gripau comú, la sargantana roquera i la serp llisa europea. Si et trobes passejant pels seus boscos no serà estrany trobar-te amb algun d'aquests exemplars i observar com conviuen en el seu hàbitat natural. Un dels punts més curiosos que es troben dins del Parc Natural de la Tinença de Benifassà és el Tossal dels Tres Reis, punt geogràfic en el qual conflueixen els antics regnes d'Aragó, Catalunya i València. No obstant això, caminis per on caminis, aquest Parc Natural et sorprendrà per la riquesa i la bellesa dels seus paisatges.
Casc històric
El casc històric de La Sénia té el seu origen en l'Edat Mitjana, sent la zona urbana més antiga de tot el municipi. Gairebé tot el nucli antic conserva el mateix tipus d'estètica, format per cases amb àmplies portalades i balcons. La conservació d'aquesta part de la ciutat ha estat gràcies a que el 1983 es va dictar una norma en la qual s'establia potenciar la conservació d'aquesta zona del municipi. Així doncs, l'any 2002, el casc històric de la Sénia va ser rehabilitat gairebé per complet. Passejant pels seus carrers tindràs l'oportunitat de contemplar diversos monuments com l'Antic Ajuntament, un edifici gòtic del segle XVI, situat al cor del nucli antic. Antigament, l'edifici va ser la seu de l'administració municipal i també va tenir la funció d'arxiu, però amb l'inici de la Guerra Civil, la gran majoria de documents van ser cremats. Per aquest motiu, és habitual que la història de La Sénia es conegui gràcies a arxius i documents d'altres poblacions, a alguns veïns que conserven informació valuosa o pels documents que es conserven a l'arxiu del Bisbat. També trobaràs alguns edificis importants repartits pel nucli històric com la Casa Abadia, la Casa Pere Ferrer, una construcció de 1689 i Ca Palau, una de les cases pairals més importants del municipi. Formant part del nucli antic també està l'Església Parroquial de Sant Bertomeu i el seu campanar, a més de diversos miradors que donen al riu. Finalment, repartits al llarg de tota la població trobaràs diversos safareigs, que es proveïen de l'aigua canalitzada del riu i servien com a punt de trobada de les dones que anaven a rentar la roba. Actualment, encara hi ha algunes dones que els utilitzen.
Curses de cavalls
La tradició de les curses de cavalls i rucs a lLa Sénia té el seu origen a principis del segle XX, segons algunes cròniques i històries de les persones més majors del poble i els seus avantpassats. Anteriorment les curses de cavalls tenien una durada de tres dies i hi ha alguns que testifiquen que fins i tot es van arribar a celebrar curses de pura sang anglesos. Al llarg dels anys, la celebració d'aquestes curses es va realitzar en diversos llocs. Durant molt de temps, concretament fins a principis dels anys 70, es va córrer al passeig de la Clotada. Des de llavors fins a 1982, les carreres es van celebrar en una zona coneguda com Les Casetes, actual carrer Sanç d'Aragó del municipi. El 1983 i 1984 les carreres es van realitzar en una pista circular, a la zona dels Domenges, ia partir de 1985 i fins l'any 2000 la celebració es va dur a terme a l'hipòdrom de l'Ermiteta. Des de l'any 2000 fins a l'actualitat, les tradicionals curses se celebren al Hipródromo del Pla del Roquillo, la nova ubicació per a aquest esdeveniment. Si visites la Sénia durant les seves festes majors et recomanem que t'acostis fins l'Hipòdrom del Pla del Roquillo per gaudir d'una de les celebracions més curioses i esperades pels seus habitants, una experiència que no oblidaràs.
L'Església Parroquial de Sant Bertomeu
Aquest temple religiós data de 1750, però, va ser construït sobre les ruïnes d'un edifici més vell de mitjans del segle XV. La nau central de l'edifici es va acabar de construir al segle XVIII i es va dedicar a Sant Bertomeu i Sant Roc. El temple compta amb un estil barroc acompanyat de detalls neoclàssics i, annex a ell, es troba el campanar que data de 1764. El campanar s'ha convertit en el punt més alt del municipi i ha albergat campanes des de 1814 fins a 1936. A causa de les conseqüències de la Guerra Civil, el campanar es va veure desproveït de les campanes que havia albergat i no va ser fins a 1993 quan va poder tornar a tenir campanes al seu interior, que encara perduren en l'actualitat.
L'Ermita de la Mare de Deu dels Pallerols
L'Ermita de la Mare de Deu dels Pallerols és una petita capella situada a una muntanya que rep el mateix nom, situada a uns 6 quilòmetres de la població de La Sénia. Aquesta construcció del segle XX és un senzill edifici dins del qual es troba la imatge de la Mare de Déu dels Pallerols, patrona del municipi.