Calig
Curiositats de Calig
La història de la vila de Càlig es remunta més enllà de l'arribada dels cristians a aquestes terres del EscapaT. Mostra d'això són els nombrosos vestigis que han estat trobats a les rodalies del seu terme municipal. Alguns dels assentaments que han estat trobats daten de l'època ibera, com els de la Tossa i la Picossa, el període romà, com el Mas d'Aragó, que està ubicat al terme de Cervera, i també de l'època àrab amb alguns assentaments o poblacions que apareixen citats en la Carta Pobla. Aquestes poblacions van ser Benigulfur, Beniterei, Oleia i Ali, aquesta última va compartir el document poblacional amb Càlig.
L'any 1234 Hug de Fullalquer, maestre de l'Ordre dels Hospitalaris, va atorgar la Carta de Població a Pere de Balaguer ia en Bernat de Puig perquè poblessin la vila de Càlig. Es tracta del document històric més antic que fa referència al municipi. Un cop lliurada la Carta Pobla a Càlig i als municipis àrabs del voltant, aquests van començar a ser abandonats fins que van desaparèixer i només Càlig, acollit i poblat segons els Costums de Lleida, va sobreviure gràcies a l'exempció d'impostos i als privilegis donats pels Hospitalaris. A causa de l'augment de veïns, l'any 1312 la parròquia de Càlig es separa de la de Cervera del Maestre, a la qual pertanyia. Set anys més tard, concretament a 1319, la vila de Càlig passa a formar part de l'Ordre de Montesa, en la qual pertanyerà fins al segle XIX, amb la fi dels senyorius.
A partir l'11 de gener de 1540, Càlig va ser erigida com a vila independent pel mestre de l'Orde de Montesa, Francesc Llançol de Romaní, que fins al moment havia estat unida al castell de Cervera. Durant la Guerra dels Segadors, esdevinguda l'any 1649, les tropes franceses van assetjar i van ocupar la població. Algunes de les conseqüències d'aquest saqueig, van ser que la població es quedés sense aliments bàsics de subsistència i la supressió del govern municipal. A més, el poble va haver de fer front a un pagament de 320 lliures si no volien que l'exèrcit francès fes mal a les dones ia tota la vila.
A partir de l'any 1700 Càlig és testimoni d'un ràpid creixement poblacional, expandint el municipi fora del nucli vell. Les cases es van edificar a continuació dels quatre portals de la vila: el Portal de Sant Josep, el de Vinaròs, el d'Ulldecona i el de la Font. Tanmateix, l'ampliació de Càlig es va dur a terme principalment a la zona nord, on van aparèixer nous ravals i es van construir patis, cellers i corrals d'ovelles, principalment. Un dels episodis tràgics que va patir el municipi, amb la resta de poblacions del EscapaT, van ser les guerres carlines, especialment amb la primera d'elles.
En 1837 es va produir dins de la població un sagnant enfrontament entre Carlins i Liberals comandats per Francisco Brotons, qui va vèncer als partidaris del rei Carles i omplint els carrers del municipi de sang. Uns anys més tard, en 1885, a aquests terribles esdeveniments es va sumar una epidèmia que va provocar una gran quantitat de morts entre la població. A causa del gran nombre de contagiats de còlera va fer que Càlig fos la població del EscapaT que més va patir les seves conseqüències, registrant un total de 250 morts.
En 1956 una forta gelada va provocar que molts habitants de Càlig abandonessin el municipi i emigressin cap a Catalunya, causant una important davallada demogràfica que no va tornar a recuperar fins a la dècada de 1980. Va ser a partir de llavors quan Càlig va començar a recuperar-se i el seu creixement demogràfic va ser augmentant a poc a poc per esdevenir el que és ara.