Atractius

Església parroquial de Sant Joan Baptista

Durant més de cinquanta anys sumats els anys de construcció de l'Església i el Campanar, la gent d'Alcalà va haver de fer front al treinteno ia les aportacions voluntàries de jornals de treball ("obra de vila") , sense comptar amb cap ajuda externa. Les obres de l'Església i el Campanar van ser finançades amb la contribució de quotes aportades pels veïns d'Alcalá ("treinteno" de cada 30 càntirs de vi, oli o arroves de blat, lliuraven una part per a la construcció). Aquesta contribució va deixar de pagar-se en l'any 1803. L'Església de Sant Joan Baptista es va edificar sota la direcció dels arquitectes José Ferrer, Antonio Granjer i Joan Barceló, entre 1735 i 1776 en la mateixa ubicació que la primitiva església.

Aquesta monumental obra d'enginyeria és la mostra més palpable del paper rellevant que va exercir la població d'Alcalà com a centre econòmic i agrícola de la comarca costat de Benicarló i Vinaròs... ciutats que encara avui mantenen i han refermat aquesta posició

Este templo es una muestra singular del estilo conocido como barroco tardío o desornamentado Valenciano, muy característico de esta zona. Te llamará la atenión especialmente el gran retablo central que fue realizado en 1996 por el pintor Vicente Traver Calzada, quien a través de su motivo central, la degollación de San Juan Bautista, muestra como la violencia y de la maldad son atemporales.

Aquest temple és una mostra singular de l'estil conegut com barroc tardà o desornamentat Valencià, molt característic d'aquesta zona. Et cridarà l'Atenion especialment el gran retaule central que va ser realitzat en 1996 pel pintor Vicente Traver Calzada, que a través del seu motiu central, la degollació de Sant Joan Baptista, mostra com la violència i de la maldat són atemporals.

El campanar como a segne d'identitat

El monument més emblemàtic del municipi és una de les torres més altes de la Comunitat Valenciana. En 1783, disset anys després de consagrat el temple, s'inicien les obres d'aquesta torre tan emblemàtica erigida avui com a principal senya d'identitat d'Alcalà de Xivert.

Aquesta torre exempta, s'alça al costat dret de l'església. De planta octogonal, amb quatre cossos separats per cordons perimetrals i una rematada. Els tres primers cossos es reforcen en els angles per contraforts, i el quart, el de les campanes, substitueix els contraforts per columnes de capitell compost, i entre elles s'obren vans, allargats i amb arc de mig punts, on s'allotgen les campanes. Coronant aquest cos se situen una balustrada circular. La rematada consta de dos cossos superposats, amb finestres de mig punt i columnetes als angles, i s'assegura amb vuit arcbotants. Al cim d'aquesta torre hi ha una imatge de Sant Joan Baptista, de fusta recoberta de plom . La portada d'accés està emmarcada per pilastres dòriques , i rematada amb una fornícula amb la imatge de Santa Bàrbara . Mesura 68 m . d'altura des de la base , el que la converteix en una de les més altes de la Comunitat Valenciana.

Tot l'edifici està construït amb calcària blanca sense signes ni marques de picapedrers. Una escala de cargol puja fins a la cambra de les campanes. Endinsant-nos en la llegenda que desperta la tradició oral popular, es diu que va ser fonamentada sobre els sarments, per evitar que les fortes corrent d'aire la poguessin moure oacabar enderrocant. Des de dalt la vista del poble, la vall i les muntanyes donen una privilegiada visió de la zona, l'històric Corredor d'Alcalá i la Serra d'Irta.

Castell de Xivert

Des del Castell de Xivert, situat en una de les estribaciones de la Serra d'Irta, gaudiràs d'una magnífica vista de la Serra i la vall d'Alcalà. Encara que la seva construcció és d'origen musulmà (finals del segle XI , principis del segle XII), amb la reconquesta de la plaça per part de les forces cristianes amb l'Orde del Temple. Va patir posteriors modificacions que avui en dia encara es poden apreciar, com ara la separació del castell i el poblat mitjançant una muralla, les imponents muralles de carreus i les torres circulars bessones.

L'espai total construït , d'uns 8.000 metres quadrats, es pot dividir en tres zones: l'alcassaba, recinte que ocupa la part més alta del conjunt, on se situava la seu politicomilitar, l'albacar, espai emmurallat on es refugiava la població i seu bestiar en temps d'enfrontament i, finalment, l'aljama o poblat, situat al vessant sud-oriental de la muntanya i que també estava emmurallat.

És al castell pròpiament dit on es localitzen les construccions principals: torre celòquia, capella gòtica, torres bessones, torre de ponent, aljub gòtic i una inscripció cúfica a la muralla externa, a la banda sud sud-est, però és el recorregut íntegre de tot el conjunt el que ens pot oferir una visió molt més àmplia del que podria ser la vida quotidiana en aquells dies.

Cal destacar, a més, la xarxa hidràulica de les cases musulmanes i, particularment, l'aljub semienterrat, situat al costat de la muralla exterior. L'aljub del castell templer és una altra obra significativa, situat al costat de l'alcassaba i realitzat en pedra de cadirat amb volta rebaixada. Suposadament va ser aquí on es va signar la carta de rendició dels musulmans davant dels cristians, en 1234, i finalment, l'any 1609, després de l'expulsió dels moriscos, va ser definitivament abandonat.

La vigilància costanera

Al llarg de tota la costa i per protegir-la de les incursions de pirates berberiscos després de la reconquesta, es va construir un entramat de Torres de vigilància. Aquestes torres formaven part de la xarxa d'alerta i sentinella del castell de Xivert i de tota la costa de Castelló. El castell de Xivert tenia un nodrit grup de torres que formava el que s'ha donat cridar la xarxa d'alerta i sentinella del castell. Van ser construïdes per protegir la població del desembarcament i atac, per la costa, dels pirates barbarescos i turcs. La seva ubicació no respon al pur atzar sinó més aviat al minuciós estudi de l'orografia de les nostres costes i hi ha nombroses rutes senderistes i passejades que et permetran recórrer totes i cadascuna d'elles.

La Torre de Cap i Corp construïda per ordre del comanador de l'Orde de Montesa fra Lluís Despuig el 1427 a la desembocadura del riu Sant Miquel (o les Coves) a la zona de Cap i Corp Pocs metres més endavant, al costat del antic nucli de població del Renquet també es conserva l'edifici de la vella duana, avui de propietat privada i convertida en un pintoresc local d'oci nocturn.

La Torre Ebrí Situada a 496 m. sobre el nivell del mar a la contrafort litoral de la Serra d'Irta, en dies clars la vista arriba fins al Delta de l' Ebre i les illes Columbretes. La planta baixa era un espai per als cavalls i la superior un habitatge per als guàrdies. La porta de dalt, d'accés exterior per una escala de mà, està protegida per una mènsula.

Serra d'Irta: un paradís proper

Si alguna cosa caracteritza Alcalà-Alcossebre i el diferencia d'altres destinacions de la zona, és el privilegi de disposar de fantàstics espais naturals en els seus voltants, especialment la Serra d'Irta. Aquest parc natural i reserva natural marina, el major des de Cap de Creus fins a Almeria, i està a cavall entre Alcossebre, Alcalà de Xivert, Santa Magdalena i Peníscola.

Aquesta serra, que transcorre paral·lela al mar durant més de 15 quilòmetres, aleberga una de les reserves naturals de la Comunitat Valenciana. Desnivells de gairebé 600 metres en breus distàncies des del mar, ofereixen espectaculars vistes i una canviant orografia.

A més de tot l'encant de les vistes que ofereix la muntanya al costat del mar, conserva un extens patrimoni cultural, així com d'espècies animals i vegetals.

Igual que en altres llocs del EscapaT i els Ports que no tenen el mateix nivell de protecció, et sorprendrà veure com es conserven les terrasses que van permetre conrear aquestes terres durant segles des d'època musulmana, així com construccions més humils com "Les cassets de Volta","Les Barraquetes de pastor" o "Els forns de calç", totes elles obres humils basades en la tècnica constructiva de la pedra seca.

No pots deixar de "perdre't" per aquest parc i la millor manera és recorrent algunes de les rutes i passejades que pots fer tant a peu com en bicicleta de muntanya.

La mediterrània i les seues platges

En Alcossebre, al llarg dels seus més de 10 quilòmetres de costa podràs trobar una gran diversitat de platges on gaudir del mar i el sol. Des de petites cales solitàries situades al preciós paratge de la Serra d' Irta, fins extenses platges completament dotades de tots els equipaments i serveis necessaris per a descansar i relaxar-se. Platges de sorra fina o platges de cant rodat, tota la varietat de platges que puguis buscar i sense la massificació d'altres destinacions properes.

A més, a Alcossebre podràs gaudir d'una completa xarxa de serveis pensats per gaudir d'una gran quantitat d'esports i activitats nàutiques (vela, submarinisme...) tant a les platges com al port esportiu, que compta amb tots els serveis i instal·lacions necessaris així com amb una excel·lent oferta de tallers, nàutiques, locals comercials, gelateries, restaurants, etc., que el fan atractiu per a navegants i quants decideixin visitar-lo.

Alcossebre és el punt més proper per dirigir cap a les Illes Columbretes, una reserva natural marina de primer ordre mundial i que comprèn tot l'arxipèlag d'aquestes Illes, d'origen volcànic i que durant segles van ser refugi per a pirates, contrabandistes i estraperlistes.