Ulldecona, curiositats
El Castell que dona origen a Ulldecona
Els primers pobladors de les terres d'Ulldecona es remunten al període neolític, mostra d'això són els nombrosos jaciments arqueològics que han estat trobats per la zona de l'Ermita. Aquests jaciments són considerats com un dels conjunts d'art rupestre més importants de Catalunya, havent estat declarats com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Posteriorment els romans i els àrabs també es van assentar a la zona, sent aquests últims els encarregats de construir el Castell damunt de les restes de l'antic poblat.
Els musulmans van poblar la zona del Castell fins que el 1148 Ramon Berenguer IV va conquerir la vila i es va concedir a l'Ordre dels Hospitalaris, qui van construir els edificis més emblemàtics de la localitat, i el Castell d'Ulldecona va passar a formar part de la família dels Montcada. Tanmateix hi va haver problemes per repoblar la vila i en 1173 Guillem de Montcada va cedir el castell a l'Ordre dels Hospitalaris. Juntament amb el castell, a més es van donar els actuals termes d'Alcanar, Freginals i La Sénia.
Els continus atacs sarraïns al Castell d'Ulldecona, ja que es trobava en una zona fronterera amb aquests, van provocar que els hospitalaris el retornessin l'any 1191 a la família dels Montcada davant la impossibilitat de defensar-lo. D'aquesta manera, el castell es va ampliar mitjançant la construcció d'una torre amb la intenció de fortificar i protegir els seus habitants, consolidant, així, el nucli de població. Un cop van finalitzar els atacs musulmans el castell va tornar a mans dels Hospitalers atès que ja no necessitaven la protecció dels Montcada.
La primera Carta de Població data de l'any 1222, quan el nucli primitiu d'Ulldecona es trobava dins del recinte emmurallat del castell. No obstant, la ubicació del Castell d'Ulldecona, en una àrea muntanyosa, impedia el creixement poblacional i urbanístic. Va ser en 1274, un cop passats els moments d'inestabilitat política, quan al municipi d'Ulldecona se li va donar permís per traslladar a la vall i establir un nou nucli poblacional conegut com Sant Lluc d'Ulldecona, origen de l'actual municipi. A partir de llavors, la vida a la nova població va ser tranquil·la fins que en els anys 1463 i 1465 les tropes de Joan II d'Aragó van assetjar el municipi ja que aquest es mantenia fidel a la Diputació Catalana.
Van haver de passar més de 200 anys perquè el municipi tornés a trencar la pau que regnava a les seves terres. Va ser en 1708, en plena Guerra de Successió Espanyola, quan el municipi va quedar en mans de les tropes felipistes, però, no es van produir greus enfrontaments.
Al juliol de 1810 Ulldecona va ser ocupada per les tropes franceses durant la Guerra de la Independència Espanyola, aconseguint el seu alliberament tres anys més tard. A partir de llavors, el municipi no va tornar a patir cap atac important i va començar a expandir-se, sobretot en el primer terç del segle XX, coincidint amb l'època de plenitud del desenvolupament agrícola a la zona.