Curiositats de Traiguera
La llegenda de la Font de la Salut
En visitar Traiguera i el Reial Santuari Verge Font de la Salut coneixeràs la llegenda de la trobada miraculosa de la Verge cap a finals del segle XIV i sobre la qual es basa tota la mitologia i miracles entorn al Santuari. Segons explica la llegenda, l'estiu de 1384 dos pastors de Cervera, Anastasio i Jaume Sorlí, pasturaven a la partida de la Serra d'en Menor, per Traiguera. Un d'ells, que era sordmut, tenia set i al no trobar aigua va demanar ajuda a la Mare de Déu. De sobte va veure que una de les cabres del ramat sortia d'una mata amb la barba mullada. Es va acostar i va trobar una font d'aigua cristal·lina. En anar a beure va veure al fons la imatge de la Verge i va cridar al seu germà. Hi havia recobrat la veu. Va donar gràcies a la Verge pel seu miracle i va decidir anar a Traiguera a explicar-ho. Els veïns de Traiguera van anar a buscar en processó a la Verge per portar-la a l'església del poble. L'endemà la Verge havia desaparegut i tornava a estar en el lloc originari, per això es va decidir fer-li una capella allà per venerar-la.
La Contrareforma va promulgar la reactivació de les ermites. L'afluència de pelegrins, la humitat del lloc, la devoció creixent i, en definitiva, el desig d'un temple més artístic i amb més capacitat van ser motius suficients per unir esforços entre el Consell de la Vila i el Clergat per edificar una nova església en 1439 a la part esquerra del barranc, un lloc més alt, pla , més ample i protegit de les riuades. El camí d'accés al santuari estava flanquejat per set creus de terme, que representaven els set dolors de la Verge i de les que en l'actualitat encara es conserven algunes.
Un recorregut per la història de Traiguera
Segons sembla, al segle I. a.C. durant dominació Romana, ja hi havia un assentament de població junt a la Via Augusta que rebia el nom de Thiar Julia i en honor al que avui dia se celebra la Fira Romana de Traiguera, Thiar Julia. Posteriorment poblada per visigots i musulmans, després de la reconquesta va ser donada a l'Ordre de l'Hospital a l'any 1233 per passar finalment a l'Ordre del Montesa, rebent carta de població als anys 1236 -1237.
Després de segles de dominació àrab, la conquesta de Jaume I l'any 1232 va tenir una importància mai coneguda com ho demostren els monuments que es troben a la vila. Donada a 1235 a l'Ordre militar de l'Hospital i anys més tard a l'Ordre de Montesa, va ser durant aquesta època (segle XVI) quan la vila va tenir el seu màxim esplendor. Al llarg dels segles XVIII i XIX Traiguera participar en esdeveniments històrics rellevants, com la Guerra de Successió i les Guerres Carlines.
L'any 1411 va ser seu del Parlament "de fora" en el conflicte successori esdevingut a la mort de Martí l' Humà, el darrer rei d'Aragó de la Casa de Barcelona, i que es resoldria anys després en el Compromís de Casp. Va ser el mateix Benet XIII (el Papa Lluna) qui al desembre de l'any 1411 va aconseguir reunir temporalment a Traiguera als dos parlaments escindits. El 15 d' abril de l'any 1421 va ser seu reial de les Corts convocades per la Reina Margarita. Diverses edificacions gòtiques i renaixentistes conservades en el seu casc antic testimonien la importància històrica de la ciutat de Traiguera.