Atractius de Traiguera
Casa de la Vila: l'Ajuntament
En ple centre de la població trobem l'Ajuntament, també conegut pels seus habitants com a Sala de la Vila. Es tracta d'un edifici històric , ja que entre les seves parets, concretament en l'actual saló de sessions de l'Ajuntament, es van acollir reunions i deliberacions dels Jurats i Consell de Traiguera. A més, en els anys 1411, 1421 i 1429 es van dur a terme diverses reunions de Corts del Regne de València. L'actual Ajuntament va ser remodelat l'any 1639, no obstant això, encara conserva elements originals. El més important és un finestral gòtic procedent de l'antic edifici de l'escola Grammatica que va posseir la vila als segles XV i XVI. L'any 1993 la façana de l' edifici va ser restaurada per l'Escola Taller de la població.
Capella de Sant Jaume i Plaça del Raval
Baixant pel carrer Major de la població ens trobem amb la Capella de Sant Jaume. Des de 1989 aquesta capella s'ha convertit en la seu social de l'associació de jubilats i pensionistes. Històricament va pertànyer a la confraria que porta el mateix nom, creada anteriorment pels terrissaires, que celebraven la seva festa el dia del patró Sant Jaume. D'altra banda, la Plaça del Raval és fruit del creixement urbanístic generat al llarg de la història per l'activitat dels terrissaires de la població que van construir els seus tallers i forns en aquesta ubicació a partir del segle XVI.
Esglesia de l'Assumpció
L'Església de l'Assumpció està composta per una nau central més de dos laterals. Es tracta d'una construcció inacabada d'estil renaixentista construïda sobre una edificació gòtica anterior, actualment desapareguda. L'edifici ha sofert diverses transformacions al llarg dels anys. Entre els seus atractius cal destacar la porta renaixentista lateral, les voltes de creueria gòtica, la torre campanar del segle XV i la façana principal d'estil renaixentista del segle XVII. Des de l'any 1969 l'Església de l'Assumpció acull el Museu Parroquial, un dels museus més rics de la província.
Museu parroquial
Situat a l'interior de l'Església de l'Assumpció, concretament instal·lat en una de les sagristies del temple, el Museu Parroquial de Traiguera és un dels museus més destacats de la província. Conté importants i belles peces d'orfebreria d'un excepcional valor artístic. Entre elles, podem trobar una Custòdia de Plata de l'orfebre Joan Olcina (1414), una Creu Processional major de plata de Bernat Santalínea (1415), una Creu Processional menor (1476-1526), a més de talles policromes , restes del retaule del Santuari de la Verge i interessants testimonis ibèrics i romans.
Torre campanar
Es tracta d'una construcció que data de l'any 1393 iniciada per Ramón Pastor, un dels prelarios del Papa Luna. La seva primera edificació pertany al temple gòtic i la part superior de l'edifici va ser construïda al segle XVI. El campanar conté escultures decoratives i campanes gòtiques. El 1923 la creu que coronava el campanar va ser aconseguida per un llamp i va quedar completament destruïda. L'any 2007 es van iniciar les obres de restauració de la torre el que va suposar, a més, la col·locació d'una nova creu al capdamunt del campanar, 80 anys després de l'incident.
El Portalet , vestigi del passat medieval
El Portalet és l'única mostra que resta de la muralla que envoltava Traiguera en l'Edat Mitjana. El mur d'aquesta construcció tenia 6 pams de gruix i 30 d'alçada, amb merlets defensives superiors. Recentment aquest tros de muralla també ha estat restaurat per l'Escola Taller de la població. Als voltants del Portalet també podem trobar restes de muralles de construcció més moderna.
Pujada de la Portella
La pujada a la costa de la Portella era l'accés tradicional a la font de Sant Vicent. A més, la Portella és una altra de les vies d'accés al recinte emmurallat de Traiguera. En aquest meravellós enclavament de la població els traçats de la muralla medieval i de les fortificacions modernes se superposen i ofereixen, encara avui, el perfil més abrupte de la vila.
Muralles modernes, part de la història bèl·lica
El recinte emmurallat i ampliació abaluartada del segle XVII ha estat declarat Bé d'Interès Cultural amb categoria de monument. Amb motiu de la defensa fronterera del Regne de València durant la Guerra dels Segadors, es van construir fortificacions al nord-oest de la població. Actualment trobem restes d'aquestes fortificacions modernes projectades per Francisco de Jessè. La construcció de les defenses va seguir el curs de la guerra i no van acabar de realitzar-se. Actualment, les restes de les fortificacions s'han integrat en el paisatge urbà de la població i el seu entorn.
La Font de Sant Vicent
La Font de Sant Vicent està documentada des del segle XIII i al costat d'ella trobem la Capella dedicada a Sant Vicenç, d'estil gòtic, que recorda el pas del sant per la població en l'any 1413. La font va rebre la seva benedicció amb unes paraules dites a la població: "Mai faltarà aigua en aquesta font". Tant l'entorn de la font com la mateixa han estat restaurats, construint un bonic passeig amb zones enjardinades. La font actual va ser construïda el 1917 i s'hi accedeix pel camí de l' Arjup, antic aljub. Als voltants també podem trobar a els safarejos, uns safareigs, que tot i trobar-se en desús, es troben en perfecte estat de conservació.
