Atractius de Forcall
Església Parroquial de l'Assumpció
Aquest temple religiós és originari del segle XIII i, tot i ser destruïda en l'any 1835, encara conserva alguns elements de l'antiga església. La primitiva construcció era d'estil barroc i va ser parcialment destruïda a causa d'un incendi durant les Guerres Carlistes a la zona, perdent-se tota l'artesania i gran part de les obres d'art de l'arxiu parroquial. La nova Església Parroquial de l'Assumpció va ser construïda sobre l'antic temple gòtic del segle XIII, finalitzant les seves obres en l'any 1850 com consta a la façana. El nou temple, d'estil neoclàssic, encara conserva alguns elements de l'antic edifici com el campanar, l'absis, alguns finestrals, gàrgoles i una magnífica rosassa. A més, a l'interior d'aquest temple tindràs l'oportunitat de contemplar les interessants pintures al fresc de Juan Francisco Cruella, dedicades a la Mare de Déu de l'Assumpció i les diferents relíquies de Sant Víctor. Requereix una menció especial el campanar de l'església, que trenca la monotonia i la sobrietat del conjunt gràcies als seus 55 metres d'altura.
Casa de la Vila o Palau de les escaletes
El Palau de les Escaletes o Casa de la Vila és un edifici construït en diverses etapes al llarg dels segles XIV-XVI seguint un estil gòtic i renaixentista que compleix una funció administrativa. Aquest edifici es troba situat a la Plaça Major del Forcall, també coneguda com el Pla de la Creu, amb la resta d'edificis emblemàtics de la població com el Palau dels Ossets o el dels Fort. La Casa de la Vila, declarada Bé d'Interès Cultural, és un edifici únic a la Comunitat Valenciana que ha tingut diversos usos al llarg de la història i ha sofert diverses reformes al llarg dels anys convertint-se en el que és ara. El Palau dels Escaletes té dues parts ben diferenciades, a la planta baixa es troba l'antiga església de Sant Miquel ia la primera planta una sala principal a la qual se situava l'antic Ajuntament, ara reconvertit en museu i sala d'actes. Actualment, l'antiga església de Sant Miquel acull les oficines municipals i és conegut arreu del món com el Mesón de la Vila. La sala de la Fonda va ser construïda en la segona meitat del segle XV, sent la part més antiga de l'edifici i conservant en el seu interior importants mostres de la història de Forcall. La Casa de la Vila és un edifici gòtic públic que compta amb uns gruixuts murs de pedra, el que fa pensar que va ser construït durant l'alta Edat Mitjana. A principis del segle XVII es va dur a terme la renovació de la façana principal amb la intenció d'adaptar-se als nous gustos classicistes. L'última reforma va tenir lloc a mitjans dels anys 90 amb la intenció d'adequar les instal·lacions per allotjar de nou el consistori.
Palau Miró-Osset
El Palau dels Ossets és un edifici del Forcall que segueix l'estil gòtic aragonès. Es troba situat a la Plaça Major o Pla de la Creu, al costat d'altres edificis emblemàtics de la població com la Casa de les Escaletes o Casa de la Vila, o el Palau dels Fort. Aquest palau va ser construït al segle XVI per la família Miró, vinculada als Comtes de Pallars i La Ribagorça, antics senyors territorials, i convertit a casa pairal. A mitjan segle XVIII l'edifici va ser venut als Ossets de Cantavieja i cedit al municipi a principis del segle XX. En ell, destaca la seva porta d'entrada i les seves finestres, a més d'un bell ràfec de fusta i els 36 arcs de pedra al pis més alt, una característica típica de les construccions aragoneses de l'època. També són destacables les reixes de forja situades en una finestra de la planta baixa i una altra a la part de dalt. El 1994 es va dur a terme la restauració de l'edifici i actualment alberga un hotel per a aquells visitants que desitgin descansar a la població.
Una altra de les cases pairals que es troben al terme municipal del Forcall és el Palau dels Berga, situat als afores de la població, al costat de la fàbrica de teixit de la família Pals-Ferreres. Aquest edifici del segle XVI va ser la residència de la família Berga i actualment es troba en estat ruïnós. Al segle XIX, durant el període de les Guerres Carlistes, va servir com a presó a més de 3.000 presoners isabelins capturats pel general Cabrera.
Edificis religiosos del terme municipal
Al llarg del terme municipal del Forcall, fora del nucli històric de la població, també hi ha repartits diversos monuments religiosos de gran importància. El primer d'ells és l'ermita de la Mare de Déu de la Consolació, una construcció del segle XVI situada al capdamunt d'un monticle. Des de la seva posició podràs contemplar el naixement del riu Bergantes, la llera del riu Cantavella i la vall en què es troba la població del Forcall. Tot i ser originària del segle XVI, l'ermita actual data de 1783 i està format per l'ermita, la casa de l'ermità i una zona verda amb una font i berenador. És l'ermita de la patrona del municipi i té una gran importància per a la població, ja que a ella acudeixen en vigílies de Pasqua i en les festes patronals. El segon edifici religiós que trobaràs és el Convent dels Dominics fundat en 1609 per D. Blay Berga i amb una capacitat per a deu sacerdots. Aquests tenien la funció d'ensenyar i desplaçar-se per les masies de la comarca per tal de celebrar misses en les ermites. El convent va ser destruït l'any 1936 a causa de la Guerra Civil. En darrer lloc hi ha la ermita de Sant Josep i el Calvari, un conjunt arquitectònic d'estil barroc construït el 1682. El conjunt està format per l'edifici de l'ermita, el jardí-mirador del riu Caldes i el Calvari. Precisament el Calvari del Forcall és el més monumental de tota la província de Castelló. La seva construcció es va realitzar amb motiu del II Centenari de l'arribada de les relíquies de Sant Vito a la localitat l'any 1886. Altres ermites d'interès turístic que es troben repartides al llarg del terme municipal són la de Sant Joaquim, la capella de l'Anunciació i l'Encarnació, la del Pilar i la de Sant Cristòfol, aquestes dues últimes en ruïnes.
Masos del terme municipal
Al llarg de tot el terme municipal del Forcall trobaràs nombroses masies aïllades que han arribat fins als nostres dies en diferents estats de conservació. Aquestes construccions són un catàleg de l'arquitectura rural de la comarca. Algunes d'elles disposaves d'elements defensius com torres per protegir-se dels nombrosos atacs que patien en aquells anys, defensant, doncs, a les persones que acollia i als béns que guardaven en elles. Entre totes les masies del terme del Forcall aquestes són les més importants: la Torre Amela, situada al nord de la Rambla del riu Xiva, la Torre Dionís, situada a l'altura del desviament a Villores, la Torre Selló, pertanyent a la família segellar des del segle XIV i amb una capella annexa de 1697, la Torre Folch, enganxada al terme de Villores, i la Moleta dels Frares, situada a l'oest del Forcall.
Forn de la Vila
Es tracta del forn més antic d'Europa que encara es troba en funcionament, ja que data del segle XIII, concretament de 1246. Es tracta d'un edifici de planta baixa que disposa de dos forats que corresponen a dos forns de llenya, només un d'ells està en funcionament. Malgrat el pas dels anys, aquest forn encara conserva la seva original estructura medieval, donant-nos fe la placa commemorativa en la qual s'inscriuen els anys en què porta en peu el forn: "Forn de la Vila, 1246-1993" . Aquesta última dada indica l'any en què va ser restaurat per, així, poder continuar amb el seu funcionament. El Forn de la Vila de Forcall és un dels tres forns medievals que queden en peu a la comarca d'Els Ports, sent aquest el més antic.
Moleta del Frares
La Moleta dels Frares o de Liborio és una ciutat emmurallada del període iber-romà en el qual es van assentar els primers pobladors de la zona. Aquesta fortalesa natural, pràcticament inaccessible, és un dels jaciments arqueològics més interessants de la província de Castelló. Es troba situada a l'oest del terme municipal, en una llarga i estreta altiplà a 900 metres d'altitud i les parets perpendiculars el converteixen en una autèntica fortalesa natural. Va ser descoberta per casualitat l'any 1876 i des de llavors, les diferents investigacions realitzades demostren la continuïtat de població des de l'Edat de Ferro fins a la Baixa Romanitat. És evident que la Moleta dels Frares ser un important nucli de població durant el període romà. Com asseguren algunes investigacions recents, aquest jaciment es correspon amb la ciutat romana de Lessera, un nucli de població iber-romà estratègic en les comunicacions entre el Mediterrani i la Vall de l'Ebre causa del pas dels anys, les restes de l'assentament es troben en estat de deteriorament, no només per les inclemències meteorològiques sinó també per les excavacions furtives i les destrosses vandàlics. Tanmateix, encara es conserva un tros de la muralla, que servia de protecció a la població, a la zona d'entrada.
(foto: Ximo Segura Ferrer)