Curiositats de Cervera
Història de l'Encomana del EscapaT
Cervera del Maestre compta amb una llarga història que es remunta fins al període romà e iber. Va ser fundada pels grecs foceus al 331 abans de Crist i encara conserva una vila agrícola romana, el Mas d'Aragó. Però el primer document escrit que fa referència a l'existència del castell es remunta a l'any 1157, quan Ramon Berenguer IV el va donar a l'Orde de l'Hospital per fer saber als musulmans sobre la futura conquesta. El 22 novembre 1233 es va dur a terme l'ocupació del castell de Cervera i Hug de Follalquer, maestre de l'Orde de l'Hospital, va ser l'encarregat de pactar la rendició pacífica amb els musulmans que vivien a la zona. Els àrabs van accedir a desplaçar-se a les afores del municipi si això suposava que continuaria llengua, religió, lleis, propietats i costums. L'any 1235 Hug de Follalquer concedir la Carta Pobla de tot el districte a la vila de Cervera, duent-se a terme una repoblació de cristians a la zona. Sembla que els musulmans van abandonar la zona definitivament l'any 1248, any en què es va decretar l'expulsió dels moriscos. Finalment, en 1250, l'Ordre de l'Hospital va atorgar la segona i última Carta Pobla de la vila de Cervera als cristians de la zona. Gairebé 70 anys després, en 1319, la població de Cervera, que havia format part de l'Ordre de l'Hospital, va passar a mans de la nova Ordre de Montesa i desenvolupant una gran activitat comercial. Al segle XIV es van donar les seves rendes a la Mesna Mestral, romanent adscrita a la figura del Gran Maestre fins al segle XIX, quan es van extingir les senyories. A partir de llavors, Cervera es va convertir en l'escenari de les guerres carlines, especialment a la primera i la tercera. Un cop finalitzada la dictadura franquista Cervera va reprendre la seva activitat econòmica i social convertint-se en el que és ara.
La llegenda de la Faram
La llegenda de la Faram gira entorn d'un drac monstruós que vivia en una cova situada al costat de la porta del castell de Cervera. La criatura tenia atemorits els veïns de la zona ja que robava els seus ramats, assecava els pous quan tenia set i arrasava les collites amb el foc que treia de la boca. El principal problema residia en el fet que l'espantós drac era immortal, cap arma podia fer-li mal ni acabar amb la seva vida. Tanmateix, l'única manera que tenia de morir era menjant un tipus de flors silvestres que només creixien als voltants de la cova on residia la Faram. Un cop una bella jove es va disfressar de pastora i va dirigir el seu ramat cap al castell fins que es va trobar amb l'espantosa criatura. L'animal va quedar meravellat per la bellesa de la jove i aquesta es va anar guanyant a poc a poc la seva confiança. A la poca estona d'estar aquí, la noia va aconseguir un pom de les flors silvestres que va fer menjar a una de les seves ovelles i, tot seguit, la hi va regalar al monstre com a símbol de gratitud. La Faram, complaguda, es va menjar l'ovella ràpidament sense saber res sobre l'engany i l'endemà va morir després d'un terrible patiment. Hi ha qui diu que encara avui es poden escoltar els xiscles del drac provinents de l'interior de la cova.
"El Clot del Tresor"
Conta la llegenda que un veí de Cervera que es trobava treballant temporalment a França va visitar a una endevina que li va revelar una cosa increïble. La dona li va assegurar que havia de tornar a la seva població per recuperar un magnífic tresor de l'època musulmana que es trobava amagat sota les roques de la fortalesa. Però aquest cerverí no va ser només, va acompanyar un veí que havia estat a Barcelona i al qual li havien explicat exactament el mateix. Van començar a excavar a la roca de manera manual, dia rere dia, però el tresor mai apareixia. Cansats d'esperar tornar a la feina agrícoles, aconsellats pel sagristà, i es van oblidar de les riqueses. Tanmateix, asseguren que el mateix sagristà va ser el que va treure profit del tresor, enredar a un altre veí relatant els detalls del cas i va vendre la part que li tocava per després desaparèixer. La veritat és que el tresor mai va ser trobat i continua allà esperant a ser descobert per algú.