Atractius
Esglesia parroquial de l'Assumpción
L'Església Parroquial de l'Assumpció és un temple catòlic barroc situat al centre de la població. La seva construcció es va iniciar al segle XV i del temple original es conserven els peus de la construcció i la portada, ja que no es va poder finalitzar correctament la transformació del temple, que es va dur a terme en 1669 i va finalitzar al segle XVIII. D'aquest segle són la porta construïda al costat de l'Epístola i la capella de la Comunió, per la seva banda la torre-campanar va ser construïda en 1760. La planta de l'edifici compta amb diverses capelles i altars en els laterals, a més de la Capella de la Comunió que conserva l'altar amb la imatge de la patrona de Cervera, la verge de la Costa. La guerra civil va causar nombrosos danys al municipi, entre ells, es va destruir el gran retaule xorigueresc que hi havia a l'altar major, d'estil renaixentista. Va ser llavors quan el 1950 el retablista del municipi Daniel Chillida Ballester elaborar un nou retaule dedicat a l'advocació de la Mare de Déu de l'Assumpció, substituint així, a l'antic retaule destruït. A les capelles laterals de la dreta podràs observar els altars de la verge dels Dolors, el Cor de Jesús i Sant Antoni. A les capelles laterals de l'esquerra trobaràs els altars de Sant Sebastià, patró de Cervera, la Immaculada Concepció i la Verge del Rosari. La Capella de la Comunió, restaurada l'any 1994, es troba situada als peus de l'església i en el seu altar s'observa la imatge de la verge de la Costa. Igual que el retaule, la imatge original de la verge, del segle XIV i d'estil gòtic, va ser destruïda durant la guerra civil i substituïda per l'actual. Cal destacar la imatge del Crist Yaciente, d'un estil altament realista, situat a la capella de Sant Antoni. També és important una creu processional d'argent, d'estil barroc datada al segle XVII.
Torre Campanar
La façana de la torre-campanar mostra l'any en què es va dur a terme la construcció de l'edifici, 1760. És un edifici barroc que concentra la seva decoració a la part alta de l'edificació, on es troben situades les campanes. A la part baixa de la torre-campanar hi ha una petita porta per la qual s'accedeix a unes escales, en total 105, que condueixen a la part alta de la construcció. A la façana podràs observar les petjades d'un antic rellotge de paret i un senzill escut de la població llaurat en pedra i acompanyat amb la data de construcció del campanar. Quant a la part alta de la torre destaquen uns grans finestrals en què es troben fixades les campanes. La més antiga d'elles, la Puríssima, data de 1906 i pesa 903 quilograms.
Ermita de Sant Sebastià
L'Ermita de Sant Sebastià va ser inicialment una llotja medieval fins a principis del segle XIX, quan es va convertir en un temple catòlic. Es troba situada dins del nucli urbà de Cervera i compta amb una façana senzilla però àmplia i un gran saló distribuït en tres naus, en el rebedor de l'entrada està inscrita la data de la seva reforma, 1807. La guerra civil també va causar danys en aquesta construcció amb la desaparició d'altars xoriguerescos, però encara es conserven les pintures que decoraven l'interior de l'ermita. La part superior de l'edifici va tenir la funció d'hospital per a pobres finançat amb béns municipals i aportacions particulars. En aquesta ermita se celebra la festivitat del patró de Cervera, Sant Sebastià, cada 20 de gener. Tanmateix, a causa del perill d'esfondrament es va tancar al públic per dur a terme una restauració que va durar des de maig de 2004 a gener de 2007. Les obres van suposar la completa restauració de l'edifici amb la finalitat de tornar a albergar oficis religiosos.
Fonts de Cervera
Des de sempre, els veïns de Cervera han hagut d'aguditzar el seu enginy per obtenir aigua i preservar-la. No és estrany que els habitants del municipi s'hagin preocupat per protegir els escassos punts d'aigua existents als voltants de Cervera mitjançant l'edificació de senzilles però sòlides construccions. D'aquesta manera, podràs trobar nombroses fonts repartides al llarg de tot el terme municipal de Cervera. La primera font que trobem és la Font de Sant Vicent, situada molt a prop del Molí de l'Oli. El conjunt està format per la font, un abeurador, en què antigament les dones rentaven la roba i un pou. El conjunt va ser restaurat en l'any 2005 amb l'objectiu de convertir la zona en una àrea d'esbarjo. La segona de les fonts que trobem és la Font de la Cerverola, situada als afores de la població. L'aigua neix al pou, uns metres més amunt de la font i arriba al fons de la cova gràcies a una conducció subterrània. L'aigua es desplaça fins a un abeurador construït a base de grans blocs de pedra. L'aigua sobrant es conduïa fins a una pica situada més avall i era utilitzada com a safareig. Amagada entre muntanyes trobem la Font de la Roca, situada en un paisatge en el qual es poden gaudir d'unes vistes meravelloses. Des del punt de vista arquitectònic no hi ha molt que destacar, ja que consisteix en una paret de pedres de la qual surt una aixeta que emana aigua. L'últim deu que trobem és la Font del camí la Sènia, situada a escassos 200 metres de la població. Està situada en un pintoresc lloc, envoltada de frondosos pollancres i compta amb un bonic pou rectangular situat davant de la font.
"La Noria de les Sénies"
Molt a prop del jaciment romà del Mas d'Aragó trobem el conjunt arquitectònic de La noria de les sènies. Allà encara es conserva una sínia de ferro que actualment es troba en desús i abandonament, però que es troba en perfecte estat de conservació. Es creu que en un principi la sínia estava feta de fusta i que a principis del segle XX es va substituir per la que hi ha actualment, feta de ferro. Aquesta sínia es troba instal · lada sobre una enorme plataforma circular formada per un sòlid mur de pedra. L'aigua del pou es distribuïa per les hortes confrontants gràcies a una reguera elevat amb l'objectiu de salvar el desnivell existent. Del reguitzell compta amb 21 arcs de mig punt, dels quals 18 s'han conservat i tres són destruïts. Una visita curiosa que no et pots perdre si t'interessa conèixer el sistema tradicional de reg de la zona.