No marxes sense...
Visitar els seus molins paperers
La primera constància que es té sobre els molins paperers de Beseit està reflectida en una concessió que el Papa Lluna va fer en 1411 al seu metge particular concedint els drets del "molí per draps a Bezeyt" durant la taula arquebisbal de Saragossa. Les referències posteriors provenen del rector Joaquín de Liédana que escrivia en els llibres parroquials a la fi del segle XVIII i principis del XIX sobre la important indústria del paper. El 1804 s'inaugurava l'última d'un total de nou fàbriques. Durant el segle XVIII, els borbons van imposar la pujada aranzelària sobre el drap amb el qual feien el paper. Això va provocar que molts burgesos de l'època i empresaris aragonesos i catalans es decidissin a posar en funcionament tretze molins paperers repartits entre els municipis de Beseit i Valderrobres. La població va comptar amb fàbriques de gran importància i alguns molins paperers van treballar per Heraclio Fournier en l'elaboració de cartes, es va fabricar paper moneda per a l'estat i, fins i tot, Goya utilitzava paper de Beseit per als seus gravats. Però la principal producció arribava als grans centres de consumidors de Barcelona, València, Madrid i Bilbao en viatges que duraven diversos dies. Les primeres fàbriques de paper feien ús de les tines per fabricar la pasta de paper.
Ja al segle XIX, amb l'arribada de la pila holandesa, aquesta es va instal · lar en totes les fàbriques i va ser utilitzada fins a 1970. Gràcies al riu Matarranya, les fàbriques papereres poder fer ús de la força de l'aigua i aprofitar-la per al moviment de les rodes gràcies a canalitzacions, sèquies i túnels. Les nou fàbriques de paper de Beseit van ser: la de la Cremada, la de Martí, el Molí del Tosca, la d'Taraganya, la de Noguera, la de Solfa, la de Morató, la del Batà i la del Pont Nou.
