Atractius
Esglesia de Santa María la Major
L'Església de Santa Maria la Major és un clar exemple del gòtic llevantí de la província de Terol. Aquesta església, que compta amb la categoria de Monument Històric, encara s'utilitza per al culte religiós tot i trobar-se en procés de restauració. L'arquebisbe Pedro López de Lluna va ser l'encarregat d'iniciar la construcció d'aquest temple a mitjans del segle XIV, amb l'aixecament de l'absis i els dos primers trams del temple. Amb l'arribada de García Fernández de Heredia a la població, s'aconsegueix finalitzar el tercer tram i el campanar, aconseguint una harmonia perfecta entre el castell i l'església. Ja al segle XVIII es porta a terme una nova construcció, la sagristia encaixada costat de l'absis del temple. El 1877 es va donar un dels moments més difícils per a aquesta església, ja que el rector i els feligresos, després de veure com les seves peticions per a la reparació eren ignorades, es van veure obligats a enderrocar la teulada del tercer tram per suposar un clar perill d'ensorrament . Amb la pedra caiguda aixecar un mur que va deixar aïllada la part derruïda i que tallava l'església. Un altre període trist per al temple va ser la Guerra Civil que va causar estralls en el temple destruint el seu retaule renaixentista i causant seriosos danys a la decoració exterior. No obstant aquests danys van ser reparats en 1966, quan una restauració popular del temple li retorna el seu aspecte gòtic original, eliminant gran part de la decoració posterior. Entre 2006 i 2009 es duen a terme els treballs de restauració millorant sostres, la torre campanar, parets, façanes i el claustre. Seguint antigues referències s'ha recuperat la porta del costat oest i s'ha obert un óculo, millorant la lluminositat natural del temple. També s'han reposat les voltes derruïdes i s'ha recuperat el paviment original.
Palau de Vall-de-Roures
El Palau de Valderrobres és un dels edificis més antics del municipi i, tot i que hi ha documents que ho esmenten al segle XVI, és molt possible que ja estigués en peu des de principis del segle XV. Aquest palau, situat als peus del castell, és un dels edificis que ha sofert més canvis i que més s'ha transformat amb el pas dels anys, realitzant diverses funcions. Inicialment el palau va ser la seu per a la recaptació d'impostos i també era propietat de l'arquebisbat de Saragossa. A l'estar relacionat amb el castell, el palau comptava amb un túnel secret que el comunicava amb el mateix. Dins del palau també es trobava l'antic hospital, que servia com a alberg per a pobres. Aquestes instal·lacions eren propietat de l'església i va estar en funcionament des del segle XVI fins al XIX, quan a causa de la desamortització les propietats van passar a mans de l'Ajuntament. Un cop entrats al segle XX l'edifici va passar a albergar les escoles municipals, mantenint-se durant dècades, i albergant finalment el magatzem municipal. Actualment el palau ha passat en bona part a mans privades i la part de propietat municipal es troba a l'espera de poder albergar projectes d'interès comunitari.
Ajuntament de Vall-de-Roures
La Casa Consistorial de Valderrobres es troba ubicada a la Plaça d'Espanya, al costat de la Porta de Sant Roc. Aquesta construcció data del segle XVI i es va construir sota les ordres del mestre Antoni de Champanach, finalitzant les obres en 1599, data que apareix esculpida en l'escut de la façana. L'Ajuntament de Valderrobres és un exemple d'edifici del renaixement civil aragonès, inspirat en la Casa consistorial d'Alcanyís, encara que aquí es va afegir una llotja amb fins comercials a més dels administratius i judicials que ja posseïa de per si l'edifici. El consistori està elaborat amb pedra llaurada i consta de tres plantes, amb una bonica façana que dóna a la Plaça Espanya. A l'interior de l'edifici trobaràs el cos de les escales i diverses dependències municipals. La planta baixa acull una llotja dins de la qual hi ha un habitacle que es creu que anteriorment va servir com calabós. Per la seva banda, la planta noble alberga les dependències municipals i l'habitatge de l'agutzil, a més de pintures decoratives que daten del segle XVIII. La planta superior compta amb diverses dependències que van ser unificades en un gran saló d'actes durant la restauració de l'edifici. El 1847 el pintor Jeroni Palau va ser l'encarregat de decorar la façana, en la qual actualment encara es poden llegir les paraules pau, unió i llibertat. El 1929 l'ajuntament de Valderrobres va ser reproduït en el Poble Espanyol de Barcelona per a l'Exposició Internacional de Barcelona. A partir de llavors, la Casa Consistorial ha sofert diverses restauracions i reformes internes que han fet possible que avui dia continuï sent l'edifici administratiu de Valderrobres. El 24 de juliol de 1982, aquest monument històric va ser declarat Bé d'Interès Cultural.
Portal de San Roc
L'entrada al nucli antic del municipi de Valderrobres es realitza a través del pont medieval que creua el riu Matarranya. Un cop creuat el pont, et trobaràs amb el Portal de Sant Roc, que dóna la benvinguda als seus visitants. Aquest monument és una peça fonamental en l'arquitectura de la població, lligat estretament amb la història de Valderrobres. Es creu que la construcció del pont es va dur a terme al voltant de 1390, paral·lelament a l'aixecament de les muralles. La construcció d'aquest monument es va realitzar a petició de l'arquebisbe García Fernández d'Heredia a Joan I i les obres es creu que van finalitzar a principis del segle XV. En aquest període Valderrobres es trobava sota la prelatura de Dalmao de Mur, responsable també de les plantes més altes del castell. Aquest pont medieval compta amb quatre forats i és extremadament sòlid per evitar la seva destrucció durant les grans riuades, a més d'evitar l'acumulació de troncs. Al segle XVI, durant la construcció de l'edifici de l'Ajuntament, aquest es va assentar en l'últim tram del pont modificant, així, l'aspecte del tram final del pont. A la fi del segle XVI aquest portal es va dedicar a Sant Roc, protector davant les epidèmies i patró de la població, quedant avui en dia com un dels portals millor conservats de tot el conjunt.
Riu Matarranya
El riu Matarranya s'ha convertit en un dels distintius més important d'aquestes terres, cobrant una gran importància gràcies als diferents municipis que travessa. Aquest riu és un afluent de l'Ebre i neix a 1200 metres d'altitud, en els ports de Beseit. Al llarg de la seva riba hi ha repartits diferents molins oleícoles, molt propis de la zona, que van ser utilitzats anys enrere. Els diferents pobles que recorre el Matarranya són d'una gran bellesa, amb uns cascos històrics singulars i monuments que val la pena visitar. El primer poble del recorregut d'aquest riu és Beseit, considerat Conjunt Històric-Artístic i que s'aixeca dins d'un recinte emmurallat. A continuació apareix Valderrobres i diverses poblacions allunyades del curs del riu com Pena-roja de Tastavins, Fondespala, Ràfels i La Portellada, totes elles poblacions amb un encant especial. De nou al costat del riu ens trobem amb La Fresneda i molt a prop de la riba altra població d'origen musulmà, Calaceit. Més avall es troba Massalió i prop d'aquesta s'aixeca Maella. Camí de la seva desembocadura s'aixeca Favara, famosa per albergar el mausoleu romà millor conservat d'Espanya i la següent població és Nonasp. Finalment el Matarranya desemboca al riu Ebre, concretament a les rodalies del Faió.
Ermita de Tots Sants
L'Ermita dels Sants és un edifici del qual es desconeix la data de la seva construcció i també l'estil arquitectònic a què pertany. No obstant això, algunes informacions apunten a la data de construcció al voltant de 1420. Quant al seu estil, és difícil concretar ja que al llarg dels anys ha sofert diversos enfonsaments i conseqüentment nombroses reconstruccions. A la façana de l'edifici apareix gravat l'any 1685, segurament el moment en què es va afegir al temple la casa adossada que habitava l'ermità. Aquest ermità, a més de tenir cura i vigilar l'ermita, era l'encarregat de l'ensenyament dels joves de la zona i tocava la campana en cas de tempesta o simplement per assenyalar les hores; tradició que es va mantenir fins als anys 30 del segle XX. L'Ermita dels Sants està dedicada a Sant Abdó i Sant Senén i cada 19 d'agost se celebra un romiatge en la qual els habitants de Valderrobres organitzen un dinar tradicional.