Atractius

Esglesia parroquial de l'Asunció

L'Església Parroquial de l'Assumpció es troba situada en ple centre urbà i és d'estil barroc. L'església actual és del segle XVIII i va ser construïda sobre l'antiga església romànico-gòtica del segle XV, la qual va ser cremada i destruïda per les tropes de Felip V durant la Guerra de Successió en 1707. L'únic que es va salvar va ser la torre campanar del segle XIII que, al costat de l'església, forma un curiós conjunt arquitectònic ja que té la particularitat que l'església és més alta que el campanar. En 1717 es va dur a terme la construcció de la planta i en 1724 es fan els capítols de la façana. Tres anys més tard s'aixecava la portalada i en 1735 es col·locava la porta i es construïa la capella de la comunió.

La Plaça major i l'Ajuntament

La Plaça Major d'Ares es troba situada en ple centre del municipi, davant de l'edifici de l'Ajuntament. Anys enrere aquesta plaça quedava fora del recinte emmurallat, pel qual s'accedia a través del Portal del Perxe. Un altre portal comunica amb la plaça de l'Església. Avui en dia s'ha convertit en un lloc de reunió en què es duen a terme la celebració de les festes populars i diversos actes que es realitzen al municipi. Dins de la Plaça Major es troba l'edifici de l'Ajuntament, construït sobre les antigues muralles àrabs del segle X. L'edifici, d'estil gòtic, compta amb una sala anomenada la Sala Capitular en la qual es reunien els templers i que conté un peiró gòtic del segle XV amb la imatge del Crist crucificat. L'actual edifici de l'Ajuntament va ser anteriorment l'Antiga Llotja, una construcció medieval amb elements mudèjars del segle XIII. Fins aquí acudien mercaders i comerciants de diversos llocs durant la celebració del mercat setmanal. A mitjan segle XIX es va instal·lar aquí una carnisseria municipal del que queda l'argolla d'on penjaven els caps de bestiar. En aquest mateix edifici ens trobem amb l'entrada d'una presó del segle XIII, que anys enrere va servir per tancar a aquells que cometien malifetes o robatoris.

Ermita de Santa Elena

L'Ermita de Santa Elena és un bonic temple situat al costat del santuari de la patrona d'Ares, a gairebé mil metres d'altura. L'edifici és una interessant mostra del barroc rural que es va aixecar a meitat del segle XVIII, amb una façana barroca i un gran temple. En els laterals es conserven uns patis que servien com a refugi per a les cavalleries més d'aixopluc per als pelegrins. El seu interior està decorat amb pintures policromades en les capelles laterals ia la sostrada realitzada per Juan Francisco Cruella. Dins de l'Ermita de Santa Elena es troba el Saló de l'Ajuntament, en el qual es reuneix la corporació municipal el primer diumenge de maig, coincidint amb les romeries dels veïns d'Ares, que van des de l'any 1742.

Pintures rupestres

El terme municipal d'Ares del Maestre ha estat una zona que ha estat habitada des de fa milers d'anys. Mostra d'això són el llegat que els seus habitants ens van deixar en forma de nombroses pintures rupestres. Sens dubte les pintures rupestres existents en el barranc de la Gasulla i voltants són el patrimoni històric més valuós d'Ares, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1998 conjuntament amb tot l'art rupestre llevantí. Al barranc de la Gasulla cal destacar la Cova Remígia que compta amb més de 500 figures, sent considerada com la Capella Sixtina del neolític gràcies al seu bon estat de conservació. Aquestes pintures van ser descobertes a principis del segle XX per un pastor que es trobava per la zona. Les representacions que trobem són escenes de caça i recol·lecció com a homes amb arcs, senglars, cabres hispàniques, bous salvatges, cérvols, entre d'altres. Si vols visitar la Cova Remigia, pots posart-te en contacte amb el guia que es troba a la pedania de la Montalbana.

Barranc dels Molins

El Barranc dels Molins acull un valuós conjunt d'elements naturals, paisatgístics i arquitectònics en què trobaràs cinc molins hidràulics construïts al segle XVIII, durant un període d'auge econòmic i demogràfic. Aquest conjunt de molins, amb els seus basses de recollida i sistemes de conducció, suposa una peculiar obra d'enginyeria hidràulica per a l'època en què es va construir. Es tracta d'una xarxa lineal de construccions hidràuliques, cadascuna d'elles composta per una bassa que reté l'aigua, una cup que condueix l'aigua fins a la maquinària de moldre, un casal i una sèquia que connecta amb el molí veí. L'últim dels molins, conegut com Molí del Sòl de la Costa, s'ha convertit actualment en un museu. Compta amb tota la maquinària de moldre restaurada i amb una completa exposició d'elements etnològics. A la sala de moldre trobaràs una projecció en la qual podràs conèixer el testimoni de l'últim moliner que treball al barranc dels Molins.

Barranc dels Horts

El Barranc dels Horts és un dels paratges naturals més interessants de tota la Comunitat Valenciana. Aquesta microreserva de flora compta amb un majestuós i antic bosc de roures en què et pots fer llargues passejades. En aquest paratge podràs trobar espècies vegetals bàsicament caducifòlies com els roures valencians i els aurons, i pel que fa a les espècies perennes trobaràs l'alzina o el grèvol. A més, també hi ha diversitat d'espècies depenent de l'altura, així doncs, a la part més baixa del Barranc dels Horts trobaràs argelagues vermelles i romaní i en la part alta coscoll, argilagues i eriçons. Però aquestes no són les úniques espècies vegetals que creixen en aquest paratge, l'espígol, la farigola, la sàlvia, el poliol blanc i l'heura també es troben per aquestes terres. Però la bellesa i peculiaritat del Barranc dels Horts no deriva en la varietat de les seves espècies, sinó en la seva qualitat i equilibri que hi ha en aquest ecosistema. En part, això ha estat possible gràcies al fet que en els últims anys s'ha dut a terme una repoblació selectiva de tota la zona. Passejant pels seus boscos tindràs l'oportunitat de contemplar algun exemplar d'alzina i roure centenaris.

La nevera dels Regatxols

La Nevera dels Regatxols, construïda al segle XVII, és un magnífic exemple de dipòsit de neu, en el qual antigament es conservava la neu per tal d'utilitzar-la amb finalitats mèdiques, culinaris i la conservació d'aliments. Aquesta nevera es troba situada a la Mola d'Ares a uns 1.200 metres d'altitud i el pou en què es conservava la neu té una profunditat de 8 metres. Es tracta d'una de les poques neveres valencianes que es troba en bon estat de conservació i molt representativa del que va ser l'antic comerç de neu i gel en terres valencianes. Actualment la nevera ha estat condicionada com a museu i és coneguda com la Casa del Nevater, emplaçada damunt del pou. Si t'acostes fins al lloc tindràs la possibilitat de contemplar un audiovisual en què s'explica l'antic comerç del gel que es va desenvolupar a la Comunitat Valenciana a partir del segle XVI i va aconseguir el seu auge en els segles XVIII i XIX. També podràs conèixer els usos de la neu i el gel naturals, les operacions de recollida, conservació i transport i la xarxa de dipòsits de neu valencians. Però sens dubte, no pots marxar d'allà sense visitar l'espectacular pou de 8 metres de profunditat, on s'ha recreat una escena en la qual el nevater emmagatzema la neu.